dilluns, 10 de juny del 2013
dijous, 6 de juny del 2013
dimecres, 5 de juny del 2013
dimarts, 4 de juny del 2013
ROJALS
El meu poble preferit és Rojals. A Rojals hi ha uns deu habitants i pels volans hi ha uns quans camins per anar amb bicicleta, caminant ... 
Els seus boscos són frondosos i estan plens de pins. De vegades a l'esiu hi vaig amb biciclea, hi esmorzo en un bar anomena La Socarrimada on el menjar és mol bo.Un cop vaig anar de Rojals fins a la Pena per un camí amb flors, ocells cantant... A l'arribar a la Pena vaig parar i vaig tencar els ulls. L'aire fresc em fregava la cara, sentia l'aigua de la font rejant i l'olor de l'herba fresca. Altres cops hem anat als Cogollons, on vam veure un porc senglar. I d'altres anem als boscos de Rojals, perquè el meu pare i jo sabem uns llocs on a la tardor estan plens de rovellons, fredolics, potes de perdiu... Cadascú agafa un cistell, hi anem baixant per un barranc on la terra està molt humida perquè hi baixa una mica d'aigua. Quan tenim els cistells plens, jo oloro els bolets i fan molt bona olor.
Fa poc, hi vaig anar hi estava tot nevat! La meva germana i jo vam fer un ninot de neu de tres boles. Li van possar un barret, pedres de boca, botons i ulls, una pastanaga de nas i branques de braços.divendres, 26 d’abril del 2013
dijous, 25 d’abril del 2013
diumenge, 17 de març del 2013
dilluns, 25 de febrer del 2013
L'INTERNAUTA REPOSA
Ha pasat hores davant la pantalla
fet descobertes d'adreces i noms,
ha omplert de lletres i xifres i símbols
tot un disquet, gairabé ni sap com.
Ara es passeja, al caient de la tarda,
sota la dolça claror de ponent
que d'una tendra lluïssor rosada
cobreix les formes, amorosament.
Ha trepitjat un tou de fulles seques,
les que diuen adéu a la tardor
amb veu callada, mai oïda
entre les ratlles de l'ordinador.
La xiscladissa dels ocells als arbres,
aguda i penetrant , com violins,
li produeix com una esgarrifança,
com si l'esgarrinxessin pell endins.
Ran del camí, un hort amb tanques altes
llueix les branques d'un mandariner
que penja els fruits, com fanalets encesos
amb espurnes de sol, sobre el carrer.
La font que raja al mig de la placeta
esquitxa de brillants l'aire encantat.
És l'hora que els coloms hi van a beure...
Ell en copsa l'ardent fugacitat
i s'asseu un moment al banc de pedra,
i clou els ulls, com si volgués gravar
tot el que veu a la pantalla interna,
on mai cap "virus" no ho pugui esborrar:
ponent, fulles, ocells, els fruits, la calma
...i la font que no para de rajar...
Joana Raspall
fet descobertes d'adreces i noms,
ha omplert de lletres i xifres i símbols
tot un disquet, gairabé ni sap com.
Ara es passeja, al caient de la tarda,
sota la dolça claror de ponent
que d'una tendra lluïssor rosada
cobreix les formes, amorosament.
Ha trepitjat un tou de fulles seques,
les que diuen adéu a la tardor
amb veu callada, mai oïda
entre les ratlles de l'ordinador.
La xiscladissa dels ocells als arbres,
aguda i penetrant , com violins,
li produeix com una esgarrifança,
com si l'esgarrinxessin pell endins.
Ran del camí, un hort amb tanques altes
llueix les branques d'un mandariner
que penja els fruits, com fanalets encesos
amb espurnes de sol, sobre el carrer.
La font que raja al mig de la placeta
esquitxa de brillants l'aire encantat.
És l'hora que els coloms hi van a beure...
Ell en copsa l'ardent fugacitat
i s'asseu un moment al banc de pedra,
i clou els ulls, com si volgués gravar
tot el que veu a la pantalla interna,
on mai cap "virus" no ho pugui esborrar:
ponent, fulles, ocells, els fruits, la calma
...i la font que no para de rajar...
Joana Raspall
QUI SAP
Escriuré en un paper blanc
tot allò que li diria
i que no li goso a dir;
després, en forma de barca
plegaré el paper i a l'aigua
el deixaré navegar...
Potser el trobarà algun dia...
i qui sap si el llegirà!
Joana Raspall
tot allò que li diria
i que no li goso a dir;
després, en forma de barca
plegaré el paper i a l'aigua
el deixaré navegar...
Potser el trobarà algun dia...
i qui sap si el llegirà!
Joana Raspall
dilluns, 11 de febrer del 2013
EL TROBADOR
Penso fer-me trobador,
seguir terres i cantar
a les dames dels castells
que em volguessin escoltar.
Sé que no totes són belles
ni tenen els cabells daurats
ni els ulls que semblen estrelles
ni els llavis ben dibuixats.
...Alguna deu ser graella.
i una altra, de cos neulit;
o tenir nas de patata,
ulls de peix o front pansit...
Aquestes, vull! Les boniques,
si escoltaven el meu cant,
no estarien tan contentes
ni m'ho agrairien tant.
Són les menys afavorides,
les fàcils d'acontentar;
volen creuen que el cantaire
no les pretén enganyar.
Penso que em correspondrien
amb bon sou i tracte bo,
ja que el món no trobarien
millors cantaire que jo.
Em veuria de les dames
ben rebut i ben pagat;
...i, de passada, els duria
un bri de felicitat.
Joana Raspall
dimecres, 6 de febrer del 2013
DISFRESSES
Per carnaval,veureu quina disfressa
més rara m'he buscat:
em trauré del damunt tanta falònia
que ara em cobreix sense anar disfressat
No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discurs que em sembla va;
i tampoc compraré,
Pel què diran,allò que no em fa falta;
Tampoc m'arronsaré!
encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també,amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen
si m'hi presento així, camuflat
sota aquest antifaç que no s'estila,
Joana Rapall
més rara m'he buscat:
em trauré del damunt tanta falònia
que ara em cobreix sense anar disfressat
ni aplaudiré el discurs que em sembla va;
i tampoc compraré,
Pel què diran,allò que no em fa falta;
ni em posaré de puntetes per ser
d'un mida més alta
entre els més alts.Tindré la meva mida.Tampoc m'arronsaré!
De tots els coneguts ,preferiré
els de tota la vida;
aquells que de debò,pobres o rics,
sé que són bons amics,encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també,amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen
si m'hi presento així, camuflat
sota aquest antifaç que no s'estila,
de la sinceritat.
Joana Rapall
dimarts, 5 de febrer del 2013
GUERRA I PAU
El foc i l'aigua han discutit
al fons del bosc, per una juguesca.
Quan l'una crida, l'altre s'encrespa
i deixen l'aire ple e neguit.
Tanta cridoria, a què treu cap?
Parlen e vents i e flamarades,
de llamps i trons i de nuvolades.
Per què es barallen? Ningú no ho sap.
Ni l'un ni l'altra no ens ho diran.
S'han embestit talment dues fere:
(són quatre gotes escausseresi un tou de brases agonitzant!)
De tal manera s'han esforçat
que la baralla és acabada:
la braa, humida, ja és apagada;
de calor, l'aigua s'ha evaporat.
Al clot del bosc torna a haver-hi pau;
per entre flors i cuques amigues,hàbils com sempre, passen formigues
duent engrunes cap al seu cau.
Joana Raspall
DIVERSITAT
El conill d'orelles llargues
menja herba fresca
que pel camp s'ha trobat,
plantat com una estàtua
es mira una àliga
que vola cel enllà...
-Per que menja carn i noherba què es més bona?
I l'àliga es pregunta:
-Per que menja herba
si no té gen de gust?
Jordi
dimarts, 29 de gener del 2013
DIVERSITAT
Un bou de banyes llargues
que té la panxa plena
de tantes herbes fresques
que 'ha menjat,
plantat com una estàtua
està mirant com passa
un núvol d'estornells
Remugant es pregunta:
-Què en treuen, infeliços,
del cel, on no hi ha herba
per a menjar?
Els estornell se'l miren:
-Què en treu, el bou, de l'herba,
si amb la panxa tan grossa
no pot volar?
Joana Raspall
divendres, 18 de gener del 2013
divendres, 11 de gener del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)